dilluns, 26 de maig del 2014

D'on vénen el nom dels colors?

Els colors són un exemple de com les llegües i les cultures han intercanviat productes, paraules i informació des de sempre, contribuint d'aquesta manera a expandir el coneixement d'uns i altres.
Podríem dir que l'experiència visual és un fenomen cultural. Hi ha cultures que només disposen de lèxic per definir uns quants colors bàsics. Fins i tot hi ha cultures que sembla que no disposen del concepte de color. És el cas dels piraha, una ètnia del Brasil. Això no significa que aquesta cultura no pugui percebre els colors, simplement significa que els seus membres no tenen la mateixa consciència que altres cultures del color perquè no resulta rellevant en la seva vida quotidiana. Algunes cultures no distingeixen els colors com un element independent o separat de la resta d'elements perquè no són característiques transcendents a l'hora de moure's amb efectivitat en la seva vida quotidiana. Per exemple, si veuen una cadira groga i una de blanca, no posaran atenció a la diferència cromàtica, perquè per distingir-les poden fer servir altres aspectes de l'objecte, com ara la seva lluminositat o la seva posició dins l'espai.

En canvi, altres cultures han desenvolupat un gran nombre de mots per definir diferents tonalitats de color, simplement perquè ha resultat significatiu per a la seva vida pràctica. Els kirguisos de les estepes d'Àsia, molts dels quals es dediquen a la cria de cavalls, utilitzen fins a 30 termes diferents per distingir els petits matisos que distingeixen el color d'un cavall.

Cada cultura genera el seu propi llenguatge cromàtic en relació al seu entorn i a les seves necessitats de comunicació. Pels pescadors de la mediterrània que parlaven català al segle XV probablement no era transcendent per a la seva vida anomenar les diferents varietats de blau o verd de les seves platges i cales. Per molts dels nostres avis o besavis potser tampoc. Tanmateix ara són aquests matisos de tonalitats turqueses i maragdes els que fan que les trobem tan boniques i fascinants.


dijous, 15 de maig del 2014

RECUPERACIONS

CONTINGUTS PER AVALUACIONS:

1a AVALUACIÓ

LECTURES:

2a AVALUACIÓ
Literatura catalana Edat Mitjana S. XIII-XV: 


  • La novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa (lectures)
Posa't a prova

LECTURES:
  • 4a lectura: Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve / Àngel Guimerà: Terra baixa / Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades, Ed. 62 (Triar-ne una). (Prova escrita)

3a AVALUACIÓ

LECTURES:
  • 5a lectura: Maria-Antònia Oliver: Joana E. Ed. La Magrana. / S. Alzamora: Sara i i Jeremies. Ed. Moll / Albert Sànchez Piñol: La pell freda. Ed. La campana. / (Triar-ne una) (Prova escrita)
  • 6a Narcís Oller: L’escanyapobres. Castellnou edicions/ col·lecció clàssics catalans./ La bogeria / Pilar Prim / La Papallona, Ed. Biblioteca Selecta (Triar-ne una). (Treball QUIZ o VIDEOLIT


    dissabte, 10 de maig del 2014

    Propostes treball 2a lectura

    * Treball per parelles: Quiz videolit sobre una d'aquestes lectures de Narcís Oller: 
    Rúbriques correcció treballs:
    Exemple de videolit (Terra Baixa):

    dijous, 1 de maig del 2014

    Quiz lectures

    Quiz de cadascuna de les lectures proposades:




    MÉS QUIZ EN AQUEST ENLLAÇ:
    http://1rbatiessablancadona.blogspot.com.es/2013/05/quiz-llibres-de-lectura.html